El fundador

La historia recent del Principat d’Andorra ha estat marcada per la profunditat de les transformacions institucionals i econòmico-socials que han modificat substancialment les regles de convivència de la comunitat andorrana. El que era no fa gaires decennis un petit país d’economia rural i de subsistència ha esdevingut, en aquest final de mil·lenni, un petit estat de dret que, tot i conservant el millor de la seva identitat tradicional, ha sabut obrir-se amb prudència a la complexitat del món actual i ha aconseguit ser reconegut i homologat per la comunitat internacional.

Aquest ha estat un procés lent i no exempt de contradiccions i de dificultats. I per fer-lo plenament viable han estat necessaris els esforços i la dedicació de diverses generacions d’andorrans que han anat preparant el terreny perquè s’anés consolidant un projecte modern i integrador que redundés sobre noves regles els pactes centenaris que ens havien llegat els nostres avantpassats.

D’entre els prohoms que han treballat en favor del progrés i de la modernització del Principat, Julià Reig n’ha estat protagonista destacat, tant en la seva qualitat d’empresari i de banquer, com en la seva condició de polític prominent al servei del seu país. Moltes de les fites que avui hem adquirit tenen el seu origen en aquell esperit innovador de què va fer gala Julià Reig durant tota la seva vida política i empresarial, juntament amb el seu germà inseparable, col·laborador i amic Serafí Reig Ribó.

Els qui hem rebut els fruits del seu llegat volem manifestar-nos sensibles a l’esperit d’obertura i de progrés que presidia el seu tarannà. I una d’aquestes manifestacions és la constitució d’una fundació que, sense ànim de lucre, fomenti i doni suport a iniciatives que sorgeixin de la societat civil andorrana i que puguin tenir incidència real en l’efectiu progrés i obertura del Principat.

Òscar Ribas Reig,
President, gener 1999

signatura

JULIÀ REIG RIBÓ

Julià Reig Ribó (1911–1996) va néixer el 5 de desembre del 1911 a la vila de Sant Julià de Lòria. Va ser conseller general de les Valls d’Andorra del 1948 al 1959, i fou elegit síndic general (1960-1966) i reelegit posteriorment (1966-1978). Durant el seu mandat promogué la creació de la Seguretat Social (1966) i l’obertura del país a l’exterior. Va realitzar una sèrie de reformes, entre les quals cal destacar el decret dels Coprínceps (1981), que desembocà anys més tard en la primera Constitució del Principat d’Andorra (1993).

En l’àmbit industrial dirigí l’empresa familiar Tabacs Reig, fundada el 1880, pel seu avi Rafael Reig Sans. Fundà el 1956 Banca Reig, i en fou president fins la seva mort, el 1996..

La Fundació Julià Reig pren aquest nom en honor de Julià Reig Ribó. Una fundació és un patrimoni adscrit a una finalitat i sol ésser, com en aquest cas, una obra i uns diners que els patrons donen desinteressadament a una causa o finalitat d’interès general. Constituir i dotar de mitjans una fundació d’aquestes característiques forma part del que Julià Reig Ribó entenia com a “encaix d’un empresari dins la comunitat i la societat en què aquest desenvolupa la seva activitat”. Així ho han entès els seus successors i aquest és l’esperit que volen que regeixi la seva activitat, la de ser emprenedors també en accions d’interès general.